Despres de haver tornat sa i estalvi amb una forgoneta de carrega portan totes les bicis de l'equip, i explican batelletes amb un crac de persona i triatleta com és en Lluís Solé, creia que els entrenus serien molt més tranquils ja que la temporada s'havia acabat però no era aixì, més entrenus i més competicions però no em queixo ja que encara em queda molt per poder ser un triatleta de minims.
El campeonat va ser una experiencia inolvidable, en un hotelfantastic a tocar de la platge i envoltat de gent que petiria més o igual que jo.
El dissabte pel al matí em vaig aixecar d'hora per fer una volta al circuit de bici era un circuit bastan facíl però a la vegada exigent ja que el ritme que es portaria seria devastador. Vaig esmorar a les 10.00 i em vaig fer un petit bocata i unes taronges per menjarme-les a l'habitació a les 12.00 abans de la cursa.
L'ambient era increible, tenin en compte qe corriem a lentonr de 3000 persones aquella tarda, vaig preperar tot el material als diferents box, cosa que hi havia dos. Era bastan nou per nosaltres perquè mai haviem corregut am boxes diferents. vaig escalfar a l'aigua uns 300 metros i mentres nadava i escalfava a la platge anava saludan el que serien els meus rivals Catalns però també uns amics del TRIATLÓ.
La natció no vaig apretar gaire ja que surtu molt marejat del mar i vaig preferí guardar forces però mantenin-me en le primer grup de natació fins a 200 metres de la costa per poder respirar correctement i no tenir sorpreses al tocar terra.
La bici la vaig fer bastan bé amb relleus tota l'estona però vaig perdre un petit grup de bici, el segon i uns petits renegats i jo vam fer el que quedava de volta. En el ultim gir de bici dos del pelotón van passar de llarg i jo vaig tocar la roda de trasera d'un corredor i va fer que caigués al terra fent que dos corredors xoquessin amb mi i un altre em pases per sobre la cara fent-me una petit cop al nas però bastan dolorós. En cap moment se'm va passar pel cap abandonar perquè si ho feia no podriem fer podi per equips cosa que em va motivar molt més a la cursa peu.
La cursa peu eren 3 km curta però molt intensa per culpa de la calor eren molts les que vam agafar un especie de flato a la zona abdominal per culpa de la calor, el meu cos demana un descans i caminar però l'anim per part de l'equip em motivava cada cop més.
Un cop arribat a meta vaig saber que erem terces per equips. El primer que vaig pensar era amb aquella gent que no donava per mi ni un centim a que fes una bona carrera, no va ser aixi finalitzan amb un temps de 44,30 min despres de caure amb bici i tenir molesties del cop a la cama i l'esquena i una calor insoportable de 38 graus a les 3 del migdia va sortir tot allò que vaig treballar duran l'any
Pol Álvarez:
